30/4/17

Viñetes d'Efrén d'Andrés: l´humor asturianu n'asturianu

Progresu


Progresu
Fonte:  asturies.com
L´humor cítricu n'asturianu, síndrome de los tiempos que cuerren o de la 'civilización' que nos invade y tócanos vivir, o de la era de la supercomunicación incomunicada ...o ¿va ser al aviesu?, vaya llíu.

Representación de 'Runa: un mundiu redondu'

Nun tris n'escena 

 El martes 2 de mayu a les 18:30h. nel salón d'actos del Antiguu Institutu.
 La Oficina de Normalización Llingüística de Xixón organiza pa esti martes 2 una representación del a obra 'Runa: un mundiu redondu' producida por Nun Tris, onde una actriz presenta cuentos y narraciones de los cinco continentes nun viaxe al rodiu del mundiu, entamando caun d’ellos falando un migayín de les sos costumes y tradiciones. Nel viaxe acompáñala un narrador-músicu qu’interpreta fragmentos de música de cada sitiu, faciendo por amosar que la xente que vive nesti mundiu tien la so propia singularidá y la so forma diferente d’entendelu y la so propia forma d’espresase, aporfiando al tiempu na igualdá y el respetu a toles persones y cultures.
 La obra va ponela n'escena Arantxa Fernández y Toño Caamaño, siendo idea y dramaturxa d'Inma Rodríguez.
 Esta obra ta encamentada pa neños y neñes a partir de 8 años.       Fonte: infoasturies.com

Iniciativa pol Asturianu aconceyó col decanu de la Facultá de Filosofía y Lletres

Iniciativa pol Asturianu representada por Darío de Dios y Claudia Elena Menéndez─ recientemente na prensa polos sos artículos de sofitu a l’Academia de la Llingua Asturiana─ tuvo un conceyu con  José Antonio Gómez Rodríguez, decano de la facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá d’Uviéu, algamando dellos compromisos que van facer que l’asturianu tenga más y meyor usu dientro de dichu centru.
Ente les propuestes, llegaronse a acuerdos a estudiar per partel decanu en delles  estayes: cartelería, solicitando que la facultá de Filosofía y lletres tea rotulada n’asturianu, amás d’en castellá; rellaciones internacionales, cola propuesta d’un conveniu con universidaes americanes que tienen investigación n’asturianu pa intentar xestionar dalgún conveniu que pueda resultar interesante pa los alumnos del Minor d’Asturianu. Por último tamién se-y plantegó la creación d’una plaza pa la torna de la páxina web de la facultá al asturianu, asina como facer dalguna actividá qu’incluya l’asturianu nos actos de los Premios Princesa d’Asturies que se desendolquen na Facultá de Filosofía y Lletres.
Poro, la rotulación ye un compromisu del Rector na so campaña eleutoral, polo que nun pue considerase como dengún nuevu avance, yá qu’hai un compromisu firme de desenvolver rotulación en llingua asturiana cada vegada que tengan d’anovase  cartelería institucional.
La entidá ta satisfecha colo que puede ser un pasu alantre pal asturianu nun ámbitu clave como ye la universidá asturiana si’l decanu cumple colos compromisos. De la mesma manera, Iniciativa pol Asturianu confía en que se pueda trabayar pol enanchamientu de la titulación d’asturianu si, como s’espera, estes propuestes algamen resultaos.
Fonte: Asturnews

29/4/17

Convocáu`l concursu de microrrellatos n`asturianu “Entaina a escribir”

Ye la segunda edición d`esti certame

 El concursu, empobinau a mozos d`ente 14 y 35 años d`edá, ta enmarcáu na celebración de la Selmana de les Lletres Asturianes y p`inscribise basta con unviar un corréu ellectrónicu a la dirección cridjasturias.org, qu`incluya`l nome, los dos apellíos y la fecha de nacencia del concursante. El plazu pa realizar les inscripciones remata a les 14:00 hores del día 2 de mayu.
 La prueba, que se va cellebrar en la Salar Borrón d`Uviéu (C/ Juan Benito Argüelles, 3) el 9 de mayu, consiste na redacción d`un microrrellatu nun tiempu másimu de 20 minutos, col tema ya les indicaciones que`l xuráu dicte nel momentu d`empecipiar a escribir. Tolos participantes van recibir un llibru como regalu.                                   Fonte: infoasturies.com

RPA va radiar n'asturianu l'Uviéu-Alcorcón


El Lealtad-Somozas tamién va poder sentise na radio asturiana y vese pela TPA dientro de la programación especial pola Selmana de les Lletres del ente públicu de comunicación.
Miguel Fernandi va ser l'encargáu de radiar pa la RPA'l partíu que va enfrentar el vienres 5, Día de les Lletres Asturianes, nel Carlos Tartiere Nuevu al Uviéu col Alcorcón, correspondiente a la xornada 37 de Segunda División. L'aniciu del partíu ta previstu pa les 20 hores y el comentarista va tener, como ye vezu, l'apoyu na retresmisión d'Armando.
El domingu 7 al meudía, mentes, Fernandi va tener como compañeru a Nacio González en TPA nel choque de Les Caleyes que va enfrentar al Lealtad y al Somozas na penúltima xornada del grupu 1 de Segunda División B. Nesti casu, Fernando García de Dios va comentar el choque ente asturianos y gallegos en RPA en llingua asturiana.
Fonte: asturies.com

Iniciativa pol Asturianu saca a la venta camisetes col llema “Oficialidá pal asturianu ye futuru”

Iniciativa pol Asturianu pon a la venta esti nuevu productu por encargu que va dir con un llema bien representativu del envís de la organización: “Oficialidá pal asturianu ye futuru”. La organización va entrgar les camisetes encargaes na manifestación del 5 de mayu, col envís de ayudar al sofitu d’una movilización que consideren fundamental pa defender l’asturianu y na qu’acompañaran a otres organizaciones y miembros de la sociedá civil que defienden los drechos llingüísticos de los asturianos.
Les camisetes son de color blancu y pueden escoyese ente distintes talles (S, M, L, XL, XXL) d’home o de muyer. El preciu de salida son 15€ (12€ pa los socios de l’asociación). Los pidíos tienen de facese encargándoles nel corréu de la entidá: contautu@iniciativapolasturianu.org
Fonte: Asturnews

28/4/17

La reciella tien el vienres n’Avilés dos actividaes en llingua asturiana


 El taller ‘Traxinando n’Avilés’ y una sesión nueva de La Reciella de La Factoría van tener llugar esti vienres n’Avilés. Nesta ocasión Kamante Teatro va representar ‘Montesín’, obra de marionetes basada nel clásicu infantil de María Xosefa Canellada.
 Susana Sela va poner el taller de baldre –apuntándose previamente nel llugar onde va desendolcase– ‘Traxinando n’Avilés’ na Biblioteca de La Carriona, el segundu de los trés previstos tres el celebráu’l mes pasáu na de La Xungarosa, nel barriu La Luz. Mientres 90 minutos, a partir de les 17.30 hores, neños y neñes de 5 a 10 años va poder averase a los traxes del país al traviés de les histories d’Oneta, una neña con muncho que contar.
 Tamién manaña, a les 19 hores, l’Espaciu Escénicu de la Factoría Cultural d’Avilés va acoyer la tercer actividá de les cuatro programaes pa esti primer semestre del añu pola Estaya de la Llingua y ‘Reciella. Families pol Asturianu’. Trátase de la representación con marionetes de ‘Montesín’, un cabritín qu'anda perdíu cerca d’El Escorial al qu’atopen y cuiden dos neños del llugar.                                                                       Fonte: asturies.com

Madrid acoyó'l Día de les Lletres nel Esterior


 La xornada d'ayeri abrió de manera oficial la XXXVIII Selmana de les Lletres Asturianes.
 El Centro Asturiano de Madrid foi la sede del Día de les Lletres nel Esterior, que va cuntó con delles actividaes  qu'empezó a les 20 hores, destacando la presentación del llibru editáu pola Conseyería d'Educación y Cultura con motivu de la gran fiesta de la nuesa lliteratura, de nome 'Escritores asturianes. Antoloxía de testos n'asturianu y gallego-asturiano'. Les autores Lurdes Álvarez, Sofía Castañón y Sabela Fernández participaron darréu nun alderique sobre esta espublización.
 Una actuación musical d'Anabel Santiago y la representación del sainete 'Llíu', de José Ram,n Oliva, a cargu del grupu de teatru Señaldá, completaron les actividaes d'esta xornada que tien l'oxetivu  d'homenaxar xunto cola emigración les nueses lletres. L'añu pasáu esta celebración entamóse en Buenos Aires.                                                     Fonte: asturies.com

TPA va estrenar el doblaxe n’asturianu de ‘Ocean’s eleven’ nel Día de les Lletres Asturianes


La RTPA va ufrir una programación especial dende’l martes con motivu de la XXXVIII Selmana de les Lletres Asturianes. El vienres 5, Día de les Lletres Asturianes, la TPA va estrenar la versión n’asturianu del ‘remake’ de la película estauxunidense d’aición ‘Ocean’s eleven’, doblada por Gonzali Producciones.
Dirixida nel 2001 por Steven Soderbergh, cuenta con un repartu de primer nivel formáu por George Clooney, Matt Damon, Andy García, Brad Pitt y Julia Roberts. ‘Ocean’s eleven’ rellata la historia d’un ladrón, Danny Ocean (Clooney), que pretende entamar el mayor atracu fechu dende siempre a casinos, pa lo que va formar un equipu d’once persones, los meyores nel so campu.
La película, que dao l’ésitu en cines tuvo dos continuaciones, va estrenase’l vienres 5 a les 22.15 hores. Nun va ser l’únicu filme que va poder vese en TPA esos díes, yá que’l sábadu va emitise en redifusión ‘Greystoke’ (15.30 hores) y ‘Orixe (Inception)’ (00.30 hores), ésta última doblada tamién por Gonzali Producciones.
Otra manera, con motivu de la Selmana de les Lletres la canal pública va cubrir les informaciones de la mesma en llingua asturiana en ‘TPA Noticias’ y va ufrir espacios pa la llectura de testos escritos por muyeres, mentes que la RPA tamién tien previsto una progamación na que l’asturianu va tener más pesu.
‘Sherlock Holmes: A game of shadows’
‘Ocean’s eleven’ nun va ser la única película que va poder vese en TPA n’asturianu próximamente, yá que tamién tien encargáu a Gonzali Producciones el doblaxe de ‘Sherlock Holmes: A game of shadows’. El 82 por cientu del repartu de voces d’esti filme, dirixíu nel 2011 por Guy Ritchie y protagonizáu por Robert Downey Jr., procede de la Escuela de Doblaxe d’Asturies, de la productora xixonesa.
Fonte: Asturies.com

27/4/17

El 'Llazarín de Tormes' va presentase na Selmana de les Lletres Asturianes


Pablo Suárez García ye'l responsable de la torna al asturianu del clásicu castellanu.
La Editorial Laria sigue asina cola so apuesta pola traducción d'obres a la llingua asturiana tres l'ésitu de la espublización nel 2015 de les dos partes del Quixote, trabayu tamién del filólogu y investigador d'Udrión. Nesta ocasión trátase del 'Llazarín de Tormes', una novela más curtia, anque tamién de gran relevancia na lliteratura universal, que tien el nome orixinal de 'La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades' y del que se desconoz al so autor, siendo les ediciones más antigües que se conserven del 1554.
L'actu de presentación del llibru va celebrase'l miércoles 3 de mayu, en plena Selmana de les Lletres Asturianes, nun actu que va tener llugar nel Real Institutu d'Estudios Asturianos (RIDEA) a les 19.30 hores. Suárez García va tar acompañáu nel eventu pol conseyeru d'Educación y Cultura, Genaro Alonso; la presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, Ana María Cano; l'editor Juan Carrio; el prologuista del llibru, Xuan Xosé Sánchez Vicente; y la escritora Vanessa Gutiérrez.
Fonte: Asturies.com

26/4/17

El grupu d’Uviéu de La Escolina de Reciella echa a andar en La Gesta



La Escolina de Reciella yá echó a andar n’Uviéu con ochos alumnos y alumnes qu’acuden toles tardes de los llunes al Colexu Públicu La Gesta p’averase a la llingua asturiana. D’esta forma aumenten a seis los grupos activos, al sumase al de Candás y a los cuatro de Xixón.
Mientres una hora a la selmana estos neños y neñes acceden al traviés del xuegu y l’aprendizaxe manipulativu y por descubrimientu al asturianu nun entornu de socialización cola reciella de la so edá, siempre col acompañamientu de profesoráu especializao y en grupinos pequeños. Esta xera compleméntase con actividaes qu’entama ‘Reciella. Families pol Asturianu’ una vegada al mes en fin de selmana, como foi nesti abril la visita a la Güerta Escuela La Llera.
Cola apertura del grupu d’Uviéu, La Escolina de Reciella cuenta agora con un total de seis, yá que se suma al aula del candasín Poeta Antón de Marirreguera, a los dos del xixonés Colexu Públicu Xovellanos (2-3 y 4-5 años) y a la otra novedá d’esti cursu, los dos del tamién xixonés García Lorca (2-3 y 4-5 años). Nel casu del de La Gesta, ta compuestu por ocho alumnos y alumnes de 3 a 5 años.
Na imaxe, ún de los del grupos del Xovellanos de La Escolina de Reciella.
Fonte: Asturies.com

25/4/17

El català és una nosa?

Ara fa deu anys, em van convidar a inaugurar un congrés internacional de periodisme a la Universitat Capodistriana i Nacional d’Atenes, la principal universitat grega. Hi vam parlar gent de diversos països, tots en anglès, i el rector, que ho va fer de cap a peus en grec. Quan li vaig demanar com era que no havia fet servir l’anglès, em va dir que tenia l’obligació de recordar-nos l’existència de la llengua grega i de la cultura que vehicula. I que en un acte com aquell no podia ser que no se sentís el dring de la llengua que al final era la mare de les cultures d’Europa. No vaig trobar cap argument per a replicar-li.
Ahir vam publicar a VilaWeb un reportatge de Bel Zaballa que va causar un impacte notable. Explica que l’ús del català ha caigut en picat a les universitats de tot el país, però molt especialment a les del Principat. I retrata això que passa tantes vegades quan un jove alça la mà dient que ell no l’entén i la classe automàticament canvia de llengua. Fins i tot si és un de sol i fins i tot si s’ha previst de fer la classe en català, informació que es publica obligatòriament abans de començar el curs i que, per tant, l’estudiant que alça el dit sap perfectament.
No parle per parlar. Jo mateix vaig deixar de fer classes a la Universitat Pompeu Fabra. No per l’actitud dels alumnes, sinó per la de la universitat. Fa vint anys d’això. Em vaig trobar que en el màster en què participava, la gran majoria dels alumnes parlaven català, però n’hi havia uns quants que no. Em vaig oferir a fer-los mitja hora de classe prèvia a banda, perquè poguessen entendre la classe completa en català. I així ho vam fer. Els alumnes s’hi avingueren i a mi em semblava una solució amb trellat. Com que eren europeus, em vaig oferir a fer la classe en anglès perquè el seu castellà era d’un nivell ínfim. Vaig fer mans i mànegues per resoldre el problema sense que se’n ressentissen els drets dels alumnes catalanoparlants. Però arran de la pressió constant de la universitat perquè no fes la classe en català vaig renunciar-hi. Perquè vaig descobrir que a la facultat, simplement, no volien que fes la classe en català. Deien que això els creava un problema. D’imatge, em van arribar a dir.
I aquesta és la qüestió i aquest és el debat. Contra allò que diuen alguns, el problema no és si hem de respectar uns suposats drets dels castellanoparlants o dels estrangers. Si jo me’n vaig a Finlàndia i m’apunte a un curs que m’han informat –en el moment de la matrícula– que es fa en finès, no em puc considerar discriminat si es fa en finès. Perquè això és fer les coses que s’han emparaulat, actuar de la manera que hom espera. Fa anys la Generalitat va aconseguir que tots els cursos indicassen en quina llengua es feien perquè ningú no s’enganyàs ni pogués adduir indefensió. Però continua passant igual: la mà d’un jove que s’alça i que fa canviar la llengua de la classe. Ningú no pregunta mai pels drets dels alumnes catalanoparlants ni ningú no ha establert mecanismes de defensa d’aquests drets.
El debat ha anat passant per alt tots aquests anys, entre excuses i silencis intencionats. Com si no en volguéssem parlar. Hi ha estatístiques oficials que indiquen la caiguda de l’ús acadèmic del català i tots sabem que són mentida: cau molt més que no diuen. Ni el govern ni, encara menys, les universitats no tenen gens d’interès a reconèixer això que passa. I la resta callem.
Ací gairebé ningú no fa allò que va fer amb mi aquell rector grec: realçar allò que ens fa únics. És paradoxal, però l’augment de l’independentisme ha anat acompanyat d’un desinterès com més va més generalitzat pel paper de la llengua, com si ja no tingués importància. Totes les independències tenen preu i em fa l’efecte que el preu de la nostra serà el català, si no rectifiquem.
Perquè la qüestió no és, solament, aclarir si hi ha d’haver una llengua oficial o dues, o tres o cap. La discussió no és sobre legalitat ni tan sols sobre ús. La qüestió realment important és si nosaltres com a país, i per tant cadascú de vosaltres com a ciutadans, pensa que la llengua té un valor o si ens sembla que és més aviat una nosa. I sobretot, si la resposta és la primera, la qüestió és saber si estem disposats a ser coherents o no.
Fonte: Vilaweb.cat

El poemariu ‘El llibru nuevu’, de Xuan Bello, yá ta disponible nes llibreríes


Venti años depués de ‘Los caminos secretos’, Xuan Bello torna a espublizar un llibru de poesía. ‘El llibru nuevu’, editáu por Saltadera, yá ta disponible nes llibreríes del país con cincuenta poemes del escritor que va recibir el Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana.
El sábadu comenzó la distribución del esperáu llibru nuevu de poesía de Bello, que pese a nun dexar d’escribir esti xéneru lliterariu, namái espublizara en prosa nos venti años últimos. ‘Los caminos secretos’ (Serviciu de Publicaciones del Principáu d'Asturies), obra ganadora del II Premiu Xuan María Acebal de Poesía, correspondiente al añu 1996, ex aequo con ‘Les etimoloxíes del silenciu’ de Xulio Viejo, foi l’últimu poemariu qu’asoleyó’l de Paniceiros, cola esceición única de l’antoloxía billingüe ‘La vida perdida’ (Llibros del Pexe) nel 1999.
En ‘El llibru nuevu’, l’autor “esamina la propia esistencia dende una perspeutiva arriquecida que se mueve de lo personal a lo xeneracional y social. Constrúi d’esta manera un llibru políticu nel sentíu más esencial de la pallabra, un estudiu de la xeoloxía de la vida que nun dexa filón ensin remover, cola intelixencia y la maestría del que conoz bien el valor consolador y provocador de la pallabra por más qu’anuncie querer ‘salise de les pallabres’ pa usales como guía más que como conxuru. Bello algama nesti llibru los momentos más altos de la so obra poética, convertida agora nuna reflexón sobre la vida na que nada nun ye ayeno por más que too paeza estraño”, apunten dende Saltadera.
Fonte: Asturies.com

24/4/17

XIV Alcuentros de la mocedá cola llingua

El 25 d'abril, nel Muséu del Pueblu d'Asturies, va volver a celebrase esta xornada entamada pola Oficina de Normalización Llingüística de Xixón y dirixía al alumnáu que recibe clas d'asturianu nos IES de Xixón.
Nesta XIV xornada hai programaos una serie de talleres y xeres como creación gráfica, doblaxe, baille, rock, narración oral, rap, fotografía, cocina y audiovisuales. L'oxetivu ye que averar a los participantes al asturianu fuera del aula.
Cada grupu va realizar un taller (el que-yos correspuenda por sortéu), van participar en xuegos tradicionales asturianos y van concursar nun karaoke col cantar que yá se-yos apurrió nos entamos del cursu escolar.
Esti añu participen 11 IES y un colexu, colo que'l númberu de mozos y moces que van alcontrase nesta xornada ye bultable. 
Fonte: YeXixón.com

23/4/17

‘Lletres, femenín plural’, llema de la XXXVIII Selmana de les Lletres Asturianes


Del 27 d’abril al 9 de mayu van desendolcase les actividaes de la XXXVIII Selmana de les Lletres Asturianes, qu’esti añu lleva’l llema ‘Lletres, femenín plural’. Como novedá, van entamase visites guiaes n’asturianu a los centros históricos de Xixón y Uviéu.
Les autores en llingua asturiana y gallego-asturiano protagonicen esta edición de la Selmana de les Lletres Asturianes y la Conseyería d’Educación y Cultura dedica-yos numberoses actividaes. D’igual forma edita’l llibru ‘Escritores asturianes. Antoloxía de testos n’asturianu y gallego-asturiano’, que va presentase’l xueves 27 d’abril en Madrid, ciudá qu’acueye esti añu’l Día de les Lletres nel Esterior tomando’l relevu de Buenos Aires. Va ser na sede Centro Asturiano a les 20 hores.
N’Asturies, los actos van principiar el llunes 2 de mayu, a les 10 hores, coles visites escolares guiaes a la Xunta Xeneral, a les qu’esti añu van sumase rutes pelos cascos históricos de Xixón y Uviéu, tamién p’adultos. Nel casu de Cimavilla va ser el mesmu llunes, de 19.30 a 21 hores, mentes que’l percorríu pela capital del país va desendolcase’l martes.
Les persones interesaes en participar en cualesquier de les dos cites han d’acutar plaza nel teléfonu 985.10.67.41 o nel corréu lletrónicu splnormalizacion@asturias.org, yá qu’hai un tope máximu de visitantes.
‘Muyeres y lletres’
Ún de los actos centrales de la Selmana de les Lletres Asturianes va ser l’actividá ‘Muyeres y lletres’, un homenaxe a les escritores asturianes que va celebrase tamién el llunes, de magar les 19.30 hores, na Sala de Cámara del Auditoriu d’Uviéu. Ésta va consistir nuna llectura dramatizada de testos escritos por muyeres, cola participación de los actores Carla Loga y Ernesto González, que van tar acompañaos al pianu por Amparo Antuña, y un conciertu d’Anabel Santiago.
El xueves va inaugurase n’Avilés la V Feria del Llibru y Discu n’Asturianu, y el vienres va celebrase’l Día de les Lletres Asturianes, con actos escolares pela mañana. Otra manera, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana va entamar nesta xornada, un añu más, la manifestación ‘L’asturianu, llingua oficial’, con salida de la Estación del Norte (Renfe) d’Uviéu a les 19.30 hores y final nel Teatru Campoamor, onde l’Academia de la Llingua Asturiana celebra’l so actu académicu.
Al igual que l’añu pasáu, la conseyería va allargar esta selmana dedicada a la nuesa lliteratura hasta’l martes con espectáculos musicales, teatrales, de danza o’l segundu concrusu de microrrellatos improvisaos ‘Entaína a escribir’.

Fonte: Asturies.com

22/4/17

Coleutivos de defensa de les llingües del Estáu francés reclamen los sos derechos a los candidatos eleutorales


Esti domingu van celebrase les eleiciones presidenciales en Francia. Los coleutivos de defensa de los idiomes d’esti Estáu pertenecientes a ELEN escribieron a los candidatos pa reclamar derechos llingüísticos, a esceición de Marine Le Pen, algamando respuesta d'Emmanuel Macron, Benoît Hamon y Philippe Poutou.
Según espliquen estos coleutivos de defensa del alsacianu, bretón, catalán, eusquera, occitanu, corsu, galó, champanés, borgoñón, santonxés, normandu, picardu y valón, el candidatu que más s’avera a les sos demandes ye Poutou (Nouveau Parti Anticapitaliste), que defende’l derechu de los pueblos a caltener y desarrollar les sos llingües de manera democrática, asina como contar coles sos propies instituciones, en referencia a la xunidá de Breizh. Mentes, Hamon (Parti Socialiste Français) y Macron (En Marche!) comprométense a ratificar la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.
El restu de candidatos nun respondieron a la carta unviada por estes organizaciones, que tienen critiques especiales pa Françoise Fillon (Les Républicains), condenando los so comentarios imperialistes de despreciu a los pueblos que conformen l’Estáu francés. D’igual forma, amuésense contraries a les postures defendíes por Marine Le Pen (Front National) y Jean-Luc Mélenchon (La France Insoumise) de salir de la Xunión Europea, dalgo que, opinen, diba a perxudicar a les llingües minoritaries del Estáu francés.
Fonte: Asturies.com

21/4/17

Naz en Nueva York la Celtiberian Heritage Society pa espardir la música asturiana n’Estaos Xuníos


Son yá dellos los años que les bandes de gaites asturianes tomen la Quinta Avenida de Nueva York pa participar nel desfile de San Patriciu. Esti añu, la Banda Gaites de Llacín arrasó na ciudá estaunidense, pero tamién dientro de les nuestres fronteres; el videu de la so actuación roza’l millón de visites en Youtube y tolos medios de comunicación reflexaron tan destacada presencia. Sicasí, estes actuaciones nun sedríen posibles ensin el sofitu d’estremaes persones y organizaciones. La recién fundada Celtiberian Heritage Society (Sociedá Herencia Celtibérica), naz, nesti sen, como un pegoyu pa la esportación de la música asturiana n’Estaos Xuníos.
“Los gastos de traer a les bandes de gaites son altos y les sociedaes españoles ayuden económicamente, pero non abondo. Asina que dellos collacios asturianos, gallegos y yo mesmu creemos Celtiberian Heritage Society pa dedicanos namás a esti llabor, desendolcar un meyor trabayu y da-y más valor a daqué tan importante que tien que continuar”. Estes palabres son de Bernardo Riveiro (Tui, 1945), gallegu asitáu en Nueva York dende va más de sesenta años. En 1971 fundó y presidió’l Centru Español de Queens, lleva más de seis años sofitando económicamente a que bandes asturianes desfilen per Manahattan y agora embárcase nesti nuevu proyeutu.
Too entamó cola so actividá cuando yera presidente del Centru Español de Queens. “Tenemos clases y banda de gaites gallega y asturiana, amás de grupu de baille. Organizamos nueches celtes y traximos a tocar a grupos como Luar na Lubre”, desplica Riveiro. El siguiente pasu que dio cuéntalo asina: “Siempre que veníen bandes les acompañábemos nos desfiles y nes actuaciones. La xente que los veía, decía ‘¡Qué maravilla!’, pero toos s’entrugaben d’ónde yeren. Ehí decatéme del gran fallu; que dempués de tantos gastos y esfuercios pa venir a Nueva York, la xente nun sabía d’ónde veníen. Entós falé coles bandes y colos responsables de traeles, y lo primero que fice foi da-yos pancartes col nome la so banda y la so procedencia, pa facer la so información más visible. Dempués entamé a sofitales con tresportes, agospios, xintes… Porque vi un potencial mui granible pa espardir ente millones d’americanos daqué non conocío d’España y que diba acullá del flamencu”.
“Dalgunos sectores de la sociedá española tovía faen de menos a la gaita, pero n’Estaos Uníos la gaita ye reina: ta presente n’actos oficiales, desfiles o entierros”. Riviero fala con emoción de la bona acoyida que tán teniendo les bandes asturianes n’Estaos Xuníos: “Cada vegada tenemos más invitaciones, esti añu tamién actuemos en dos contaos del Estáu de Nueva Jersey, pal que vien yá tamos convidaos al Estáu de Connecticut, y les invitaciones siguen aportando, anque llamentamos que quizá’l presupuestu nun nos va dexar espardinos más”.
Pa valtar coles dificultaes, Celtiberian Heritage Society entama un importante percorríu que nagua por “promover la cultura asturiana n’Estaos Xuníos y que’l camín de les bandes a Nueva York seya más cenciellu”. Riveiro describe dalgunes de les acciones más inmediates que planeen: “Producimos el discu de Slum Suit –grupu del gaiteru uviedín residente en Nueva York Carlos Casado-, tamos preparando una nueche celta pa mayu, con un poco suerte tendremos a una banda asturiana equí n’ochobre y siguimos sofitando a la banda gaites La Mecigaya de Nueva York”.
72 años, más de cuatro décades al llombu dinamizando actividaes culturales y a esti gallegu emigráu entá-y queda enerxía. Ilusionáu con Celtiberian Heritage Society, ye claro a la hora de falar de les sos motivaciones: “El mio patriotismu y el mio amor a la cultura asturiana, gallega, andaluza… Anque conozo a munchos patriotes que s’escaecen de too namás que-yos toquen el bolsu”. Col so particular mecenazgu y la xera de la so nueva organización, Bernardo Riveiro va siguir trabayando p’aportar la so semiente al mundu la gaita: “Traer a les bandes ye caro y nos lleva trabayu enforma, pero paga la pena”.
Fonte: Asturnews

20/4/17

‘Fálame’ va llevar les cámares de TPA a colexos pa que los escolinos s'espresen n’asturianu



La primer temporada de ‘Fálame’ va consistir en 26 visites a centros educativos del país pa que los escolinos y escolines s’espresen en llingua asturiana o gallego-asturiano. Pese a que’l conseyu d’alministración de RTPA tenía avisu del estrenu d’esti programa infantil pal domingu, la so primer emisión va retrasase finalmente.
Médula Producciones, responsable de ‘Fálame’, ta nestos momentos grabando los episodios previstos nesta primer entrega, que se van poder ver en TPA a partir de mayu, según preve’l so xerente Carlos Navarro, qu’afirma que la direición del ente nun punxo fecha llende d’entrega de los primeros programes. De momento, yá se finó cola grabación de cinco de los 26 capítulos y en dos selmanes van tar pa emitise, anque s’espera un periodu de promoción previu per parte de la canal.
L’oxetivu del programa, de 30 minutos de llargor, ye’l de divulgar conocimientos llingüísticos d’asturianu, “pero nun va ser una clase de llingua asturiana”, apunta Navarro. “Va tener un componente teóricu, con un apunte de gramática y otru de vocabulariu, pero lo que se busca ye que los escolinos s’espresen na so llingua patrimonial”, afirma’l responsable de Médula Producciones.
Asina, baxo la supervisión de los sos maestros y maestres, van tomar la pallabra pa falar sobre dellos temes propuestos y cosadielles, asina como pa cantar. La música ye, precisamente, otru de los pegoyos de ‘Fálame’, con interpretaciones de cantares en direutu de Pop Piquiñín, grupu d’ésitu ente la reciella.
“En principio va ser una temporada, pero nos prestaría que s’allargara más”, apunta Navarro, que recuerda que Médula foi la empresa que s’encargó de ‘Presta asgaya’, hasta la fecha única programación infantil realizada dafechu pa TPA, de la que s’emitieron 300 capítulos tanto en castellanu como n’asturianu nos primeros años de TPA. Sicasí, nos últimos tiempos los espacios pa los más pequeños de la casa foron nulos, quitando la esperiencia de la serie gallega doblada al asturianu 'Los Bolechas', de la que s'emitieron dos temporaes.
Entovía ensin horariu confirmáu, la emisión de 'Fálame' va producise na mañana de los domingos, mientres que'l sábadu siguiente va repetise l'episodiu de la selmana anterior.
Fonte: asturies.com

Iniciativa pol Asturianu inaugura la so biblioteca con motivu del Día del Llibru


Iniciativa pol Asturianu va inaugurar una biblioteca propia esti vienres con motivu del Día del llibru que se celebra’l 23 d’abril. La biblioteca, asitiada nel Conseyu de Mocedá de Xixón, tien l’envís de servir pa dar a conocer la lliteratura asturiana al mayor númberu de xente posible. Nel actu nel que va tar presente’l presidente de la entidá y dalgunos escritores asturianos, tovía por confirmar, va facese, una llectura de poemes abierta al públicu y amás va tener llugar un pinchéu.
Per otru llau esi mesmu día, Iniciativa pol Asturianu entama una campaña cola que va regalar cuatro llibros a escoyer ente los dedicaos a autores de la Selmana de les les Lletres Asturianes a los y les que se faigan socios cola opción d’unvialos a un colexu o institutu y difundir asina la nuesa lliteratura.
L’actu va ser esti vienres nel Conseyu de Mocedá de Xixón (Avenida Manuel Llaneza, 68) dende les 19 hores na sala onde va ser la biblioteca y ta convidao tol que quiera ser partícipe d’esti nuevu ya ampliu espaciu pa llectura n’asturianu.
Fonte: Asturnews